QUI DIU QUE A BELGICA ES MENJA MALAMENT ?

Recordo la primera vegada que vaig arribar a Brussel.les. Anava sol amb una Samsonite blava i moltes il.lusions. No parlava frances. L'unica moneda acceptada eren els francs belgues.

Era el mes de març de 2001, estavem a 0° i queia aigua neu. La ciutat em va semblar grisa, lletja i una mica bruta.

Vaig arribar a la que havia de ser la meva primera llar durant uns dies, un alberg al centre de la ciutat, cap a les 13h00. La porta estava tancada ("c'est l'heure de table, monsieur!") i em vaig quedar passant fred a fora, la meva maleta i jo sota aquell vent gelid.

No quedava cap mes remei que intentar dinar. Vaig entrar al primer bar que vaig trobar, prop de l'alberg, i vaig demanar un entrepa. Veure com un entrepa de tonyina es convertia sobtadament en un parell de trossos de pa untats amb mantega als que s'afegia una pasta de tonyina que l'empastifava de manera grollera em va causar un gran impacte.

Ho vaig captar de seguida: la cultura de l'oli d'oliva i, en general, dels sabors del Mediterrani, s'havia acabat. Aquella sensacio semblava confirmar-se en adonar-me de la gran quantitat de salses i crema de llet utilitzades en la preparacio de plats ben diversos, el que no va fer sino augmentar la sensacio de que Belgica seria un suplici en termes gastronomics.

Tot i aixi, el pas del temps, la vida a Brussel.les, la possibilitat de coneixer be la gastronomia gracies als meus compromissos professionals, unes quantes passejades per tot tipus de mercats i supermercats, de provar els resultats amb gent d'influencies culinaries diverses, i una mica de curiositat per part meva no nomes m'han demostrat que la primera impressio no sempre es la que compta, sino que han eixamplat considerablement i de manera positiva els meus coneixements sobre la Belgica gastronomica.

Mes que aixo, Belgica demostra cada dia que es un pais plagat de cuiners imaginatius (sovint gens mediatics) i de gourmets entesos, de pacients col.leccionistes de vins dotats de cellers amb millésimes remarcables, de grups d'amics de gent jova disposada a gastar diners per descobrir els plaers del paladar, per atrevir-se a provar, per deixar-se sorprendre per la creativitat d'uns bons fogons, de l'organitzacio periodica de jornades especials on la gent pot anar a restaurants poc assequibles per preus raonables...

I sens dubte Belgica es tambe, degut a la seva historia, tamany i "terroir", un punt de trobada d'influencies que van de la cuina francesa a les porcions holandeses, de la sobrietat alemanya als productes de les Ardennes, de la presencia d'italians, grecs, espanyols i portuguesos, al bagatge america, arab, turc, asiatic i de l'est europeu.

Aquest blog, basat nomes en experiencies viscudes, neix uns quants anys mes tard amb unes quantes descobertes destacables a les espatlles i amb l'intencio de donar a coneixer i compartir opinions i sensacions amb tot aquell que hi tingui interes, pero tambe i de manera molt especial amb tots aquells nouvinguts a Belgica que encara no han tingut temps de descobrir els matisos gastronomics del "plat pays".

El blog intenta tambe unir gastronomia i cultura, els sabors i l'entorn que l'ha fet possible, la idea de que el plat es l'expressio d'una manera de ser, d'una identitat i d'una historia, i preten recordar la importancia de que l'esser huma s'alimenti i disfruti fent-ho al ritme de les estacions, dels productes de temporada tot apreciant-los de manera equilibrada. Potser aixi no nomes disfrutarem descobrint, sino que tambe posarem fi a importants problemes de salut publica com l'obesitat i els transtorns alimentaris.

Benvinguts a Taules del Mon!

Antoni